Quan les paraules
llunyanes es
l’únic ressò....
el frec mes íntim
ens cal
per no desixar
d'estimar-nos.

Només
el silenci
parla...
així...damunt nostre
… penjat el silenci...

     Al mar vaig
          esma perdut
     Caminat arrant...
          d’onada
     els ulls clucs
     ala-caigut...
     buscant els somnis...
     en l’oblit del passat.

     De la mar
     les rutes,
     com la vida
     posant l’horitzó
     com a destí
     el mar de cadascú
     ......els seus desitjos
     els seus somnis.....

Just a temps
     de sentir la salabror...
abastir braços oberts
     tota la mar
endinsant-me de maragdes
     blaus i verds
just a temps
quan surti el sol
resplendeix en les onades
incansables
cor endins.

     Temps de silencis....
          cara mar
     de reflexes del passat
     temps de preguntes arran
          d’aigua
     temps de respostes....
          cara al vent
     balancegen..... les onades
     balancegen.....els meus somnis

     del mar
     del vent
          de la platja
          solitària

     Sols la remor trencava
          ...paraules
               d’aigua
                    les onades

De carícia les paraules
a les mans...
al parlar
     se m’engrunen
d’entre els dits
     fent-se
     boira
.......es fa maragda... i
     va a la mar
     missatgeres ...
     les onades besaren
     en el teu cos
     la teva platja
i en el llavis d’estimar
     sentiré la teva sal.

Allà...
     on les onades besen...
     els records
     dolçament,
     les preguntes
     li faig al mar
     ...d’espais perduts
     d’altres
     mirades
     de temps
     passats.